I acabem el bloc amb el descobridor del secret de la vida

Ahir va tenir lloc l'última classe de teoria de MQI (amb un to més distès), i quin millor acompanyament que un article del Professor Watson a La Vanguardia. Tal com molt bé va dir en el seu moment a la revista Nature: "És l'esdeveniment més important en biologia des de L'Origen de les espècies de Darwin", o com va dir el coinvestigador Professor Crick: "Hem descobert el secret de la vida!". Aquell descobriment va revol·lucionar la biologia i amb conseqüència la genètica i totes les àrees de coneixement derivades, arribant fins a la nostra química (estructura de l'ADN formada per bases, sucres, fosfats, ponts d'hidrogen, atraccions entre electrons pi dels anells...).

Sóc conscient que la majoria dels blocs iniciats a MQI també han arribat al final, però espero que continueu interessant-vos per articles com aquests, encara que després us quedeu l'opinió per vosaltres mateixos o la compartiu amb els vostres companys de classe, sense necessitat d'escriure-la en un bloc. Articles així donen significat i motiven per seguir estudiant, sobretot aquelles assignatures que veieu llunyanes pel que fa a interès. No oblideu que la curiositat és la que fa avançar la ciència. A reveure.

El futur PC serà quàntic?

L'assignatura de MQI està arribant al final i, com en tota conferència, és bo dedicar l'última part al futur. En aquest cas, al futur de la informàtica. En primer us convido a llegir una entrevista al Prof. Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center (centre del qual us vaig passar el reportatge). Fixeu-vos sobre què comenta del futur i les limitacions imminents. També parla de l'actual PlayStation 3, com fa simulacions de cada situació enlloc de tenir-les gravades. Continuant amb el futur, qui ha sentit a parlar dels ordinadors quàntics? Ja fa anys que s'està dient que la seva arribada marcarà un abans i un després, definint una nova informàtica. Així, el Prof. Ignacio Cirac ens en parla en un parell d'entrevistes. L'ordinador quàntic només està començant a desenvolupar-se, simplement fixeu-vos amb els dos prototips que existeixen, i que amb prou feines saben multiplicar. La part optimista és que quan estigui desenvolupat els avantatges compensaran amb escreix tot l'esforç que hi ha al darrera en aquest moment. Tal com diu en una segona entrevista, la física quàntica canviarà la nostra vida... però, per saber de quina manera, ens haurem d'esperar un mínim d'entre 20 i 30 anys. Què suposeu que podrà passar? Per aquells que volgueu saber més sobre aquest físic quàntic català, director de l'Institut Max-Planck d'Òptica Quàntica de Munich, Premi Príncep d'Astúries, i director d'una càtedra a l'Institut Català de Cièncis Fotòniques, podeu veure una entrevista a TV3.

Windows es posa les piles

Ahir La Vanguardia, per partida doble, posava en coneixement dels lectors l'arribada del nou Windows 7, el que ha de fer oblidar el desastre del Vista. Aquest últim no ha acabat d'atreure ni als particulars ni a les empreses, el que ha causat que el Windows XP continuï sent el més utilitzat tot i portar més de 7 anys al mercat. I, encara més notable, que el nou Windows 7 serà totalment compatible amb les aplicacions del XP. Mentrestant Windows s´ha quedat estancat, s´ha de destacar l'augment d'usuaris tant de Mac com de Linux, els sistemes operatius dels estan en continu desenvolupament i millora. Aquells que tingueu curiositat d'avançar-vos a les novetats, la versió beta del Windows 7 ja està corrent. I, només per acabar, el Magazine de La Vanguardia també feia un altre ampli reportatge de les xarxes socials. Només destacar l'elevat nombre que n'existeixen, de molt diverses matèries (com de trobar parella al gos...), i l'anècdota final sobre la implicació de Facebook amb la CIA (realitat o paranoia?).

Xarxes socials a 30 Minuts

Ahir diumenge, el programa 30 Minuts de TV3 es va fer ressò de les xarxes socials electròniques i la velocitat amb la qual estan captant milions de nous usuaris cada any. Facebook al capdavant, seguit de MySpace o Twitter, ja formen part no només de la vida social (amics), sinó que està dins l'educació, l'economia o la política (no oblidem la força que va donar Facebook a Obama als Estats Units durant les eleccions). Les xarxes socials han esdevingut una eina per aconseguir suport per segons quines causes, ja siguin injustícies, equips esportius, grups musicals o defensa d'una llengua. Ara bé, la por sobre la pèrdua d'intimitat és una realitat, i cadascú ha de ser molt conscient sobre allò que diu o les fotos que posa en aquestes xarxes per compartir. No oblidem que moltes empreses consulten les pàgines dels candidats a les xarxes socials abans de contractar. De totes maneres, els pros són molt superiors als defectes.

President del Parlament 2.0

Ahir, després de la classe pràctica de MQI vaig assistir a la conferència Catalunya 2.0 donada pel President del Parlament de Catalunya, l'Ernest Benach. Va ser una conferència molt interessant sobre la incorporació de les noves tecnologies a tots els àmbits de la nostra vida, accentuant la política, per implicar-hi tothom, i la Universitat, per una formació més dinàmica. No faré cap crònica de la conferència, ja que dos experts blocaires ja l´han feta abans que jo, així que us convido a llegir-los: Miquel Duran i PepQuímic. Però el que sí vull és destacar dues coses que va mencionar el President i desconeixia. Per una banda, la Taula Periòdica d'Internet, equivalent a la nostra Taula Periòdica dels Elements. Doneu-hi un cop d'ull i us adonareu de la quantitat de programari que existeix i classificat per tipus d'aplicació. I per l'altra banda he descobert el DEL.ICIO.US, un programa de gestió de bookmarks, o sigui, marcadors de pàgines web, però en format xarxa social. Així podem saber aquelles pàgines web que més gent té marcades, facilitant la recerca de les millors pàgines web.

Ara toca la Universitat 2.0

Aquest mateix matí el professor Miquel Duran ha donat una conferència amb el títol "És possible una Universitat 2.o?". Just després de les justificades o no protestes contra el Pla Bolonya (ara no hi entraré), ve molt de gust llegir una aportació constructiva sobre el que ha de ser la Universitat, no només de demà, sinó des d'avui mateix. Els blocs, Facebook, Twitter, wikis,... ja formen part de la nova forma de docència a la Universitat. Totes elles són eines 2.0 i, per tant, inevitablement ens porta a parlar d'Universitat 2.0. És una Universitat a la qual no ens podem negar, fent un ús en pro d'una millor formació dels estudiants, els quals es beneficiaran d'una major interacció amb el professorat, i fins i tot entre els companys de classe. El debat, encara que sigui de forma electrònica, és una eina constructiva del coneixement. Tots aquests termes que estic fent servir també s'entreveuen en el Pla Bolonya (el real, no aquell targiversat pels que surten a la portada dels diaris), encara que ha estat mancat de debat i difusió. Només per acabar, el propi Parlament de Catalunya també ja s'ha passat al Parlament 2.0, i coincidint amb això el seu President aquesta setmana entrant dóna una conferència a la nostra UdG sobre la Catalunya 2.0.

El poder dels mapes

La contraportada d'ahir de La Vanguardia publicava una entrevista a un dels cofundadors de Google Earth. Per mi és una aplicació molt espectacular que fins ara només havíem pogut veure en pel·lícules de caire militar. Qui no ha tingut curiositat d'observar en detall el seu poble o ciutat com un ocell? O poder veure com és una casa que és inaccessible a peu des del carrer? El mateix Ed Parsons ens parla del poder que significa poder disposar d'aquests mapes, fins fa poc només a l'abast de les cúpules de poder. En aquest punt es pot parlar de com hi ha gent que s'oposa a aquesta aplicació per un tema de manca d'intimitat, tot i que el mateix creador recorda que la definició és a partir d'un cos de 50 cm de diàmetre. Per tant, tranquils tots aquells que es gaudeixen "en pilotes" dels seus jardins i piscines que, coma màxim, aquesta aplicació només permetrà incentivar la imaginació d'aquells que només la pensen utilitzar com a "voyeurs". Us deixo amb un parell de vídeos sobre Google Earth, un sobre la darrera versió 5.0, i el següent aplicat a l'exploració de l'oceà, encara més espectacular. Així doncs, a gaudir-lo!

Google Earth 5.0



Google Earth explorant l'oceà

Blocs en marxa, toquen les wikis

Una wiki és una pàgina web gestionada per diversos usuaris, i és un dels màxims exponents d'allò que anomenen Web 2.0. Les wikis han donat lloc a una nova manera de compartir el coneixement i, per tant, ensenyar alhora. Si us pregunto qui és un tal Jimmy Wales, ben pocs sabreu respondre. Ara bé, si us dic que la seva creació es diu Wikipedia, llavors no hi haurà cap dubte. Aquest senyor, a banda de ser l'exemple d'un emprenedor que ha triomfat (és molt molt molt ric!!!), ha creat una eina que en aquest moment podem considerar gairebé imprescindible quan en un cert moment tenim un dubte de qualsevol matèria. La sol•lució més ràpida es troba en www.google.com, que de ben segur ens redireccionarà a la Wikipedia. Quants investigadors estem llegint un article que menciona un compost, del qual no en sabem l'estructura, i la Wikipedia ens en dóna tots els detalls. Us animo a llegir l'entrevista que li va fer La Vanguardia fa un parell de mesos, la considero molt bona, sobretot per tots aquells que ara esteu començant a estudiar, en el sentit que anima a fer allò que a un li agrada, tot i que no és fàcil, i menys ara.

Però si algú considera que a banda de la Wikipedia no hi ha altres wikis d'interès, doncs us animo a entrar a www.artroimagen.com, una wiki creada per hospitals de Barcelona perquè els metge d'una determinada especialitat puguin compartir els seus coneixements. I només mencionar un últim article sobre la importància de la Wikilengua, una wiki sobre la llengua, sense oblidar la Frikipedia o la Wikitravel.

Així doncs, un cop ens hem mentalitzat de la importància de les wikis, doncs toca que entre tots els estudiants de MQI en feu una.

I jo, de què vols que parli en el meu bloc?

Encara que no us ho creieu, molts comentaris que es fan durant la classe arriben a la part de davant, o sigui, on és el professor. I aquest sóc jo. I un dels comentaris repetits és el del títol d'aquesta entrada. O sigui, a l'hora de crear un bloc costa trobar un tema prou atractiu per escriure-hi amb ganes i no només per obligació com a deure de la classe de MQI. El bloc pot anar del que volgueu: restaurants que us agraden, crítica de la pel·lícula que heu vist el cap de setmana, viatges, ... o sobre cap tema en concret, sinó comentaries de notícies que trobeu curioses en el mateix diari que teniu cada dia a l'entrada de la facultat. Ahir mateix hi havia un article sobre el fet d'utilitzar la xarxa en el dia a dia, ja sigui per tenir-hi fotos o fitxers penjats, o per la utilització de programari on-line. Això forma part de la web 2.0 que he anat mencionant. La importància de crear un bloc està en el fet que us familiartizeu amb aquesta eina, que de ben segur us serà útil.

Criptografia & Codis QR

La classe d'ahir de MQI va acabar amb una breu introducció a la criptografia. Relacionat amb aquest tema, us convido a llegir l'última entrada del bloc d'en Pepquímic sobre els codis QR, que és un mètode d'encriptació cada cop més utilitzat per les seves múltiples aplicacions. Alhora fa molt pocs dies en Miquel Duran també en se'n feia ressò. També us animo a baixar-vos els programa per poder encriptar o desencriptar amb codis QR. Darrera la ciència de l'encriptació hi ha un món infinit de possibilitats, d'aquí la seva importància en el nostre dia a dia.

Primer dia de MQI i creació del meu primer bloc

Avui hem fet la primera classe teòrica de MQI, amb el repàs al temari i explicació de les pràctiques i avaluació. Tal com he comentat, cada alumne ha de crear un bloc. El tema pot ser en el camp de la química o la ciència en general, o d'alguna afició que tingueu (viatges, metereologia, gastronomia, cinema, teatre, esports,...). Es tracta que us serveixi per familiaritzar-vos amb l'ús d'una de les principals eines de la Web 2.0. Un cop el tingueu creat me n'envieu l'adreça URL a jordi.poater@udg.edu, i simplement us demano que, a banda de cuidar el disseny i millorar-lo, hi feu uns 2 o 3 escrits mensuals. Això requereix poca feina, així que creeu un bloc amb "cara i ulls", evitant la "llei del mínim esforç". La manera més fàcil de crear-lo és a partir de www.google.com, obrint un compte de gmail.com com a adreça de mail, i a partir d'aquí entrar a www.blogger.com que està a dins mateix de www.google.com. El temps límit per crear el bloc és el 9 de març 2009, o sigui, teniu un mes.

Comença Mètodes Químics Informatitzats 2009

Aquest proper dilluns 9 de febrer 2009 comença l'assignatura "Mètodes químics informatitzats", optatitva dins la Llicenciatura en Química de la UdG. Em dic Jordi i sóc el professor de la part de teoria de l'assignatura, i donaré les pràctiques juntament amb la Clàudia del LEQUIA. La idea de l'assignatura és que els estudiants aprenguin a utilitzar les eines informàtiques que els seran més útils per la mateixa llicenciatura, com en les futures sortides professionals. Així doncs, és imprescindible un domini d'un programa de tractament de textos (MS Word), saber crear una fulla de càlcul (MS Excel), fer una presentació d'uns resultats (MS Powerpoint), familiaritzar-se amb les bases de dades (MS Access), o saber sol·lucionar una funció matemàtica complexa (Maple). I alhora, de cares a la era de la internet, també entrarem en contacte amb com crear una pàgina web simple, així com l'evolució d'aquesta des de la web 1.0 a la web 2.0. O sigui, també crearem un bloc personal simple, que millorarem i mantindrem durant el curs. Per altra banda, en les hores de teoria, ens centrarem en la recerca d'informació fent ús de les eines informàtiques i, ja centrats en la química, ens familiaritzarem amb programes de modelatge molecular, bases de dades de molècules, propietats moleculars,... La meva intenció és evitar les classes magistrals on un servidar dicta i els estudiants només copien. La informació teòrica sobre la història dels ordinadors o de la internet es pot trobar a pertot, per això intentarem fer unes classes més dinàmiques estant en tot moment en contacte visual amb aquells programes de què estem parlant, però necessito que vosaltres també hi poseu de la vostra part. Així doncs, benvinguts a MQI. Fins dilliuns!