I acabem el bloc amb el descobridor del secret de la vida

Ahir va tenir lloc l'última classe de teoria de MQI (amb un to més distès), i quin millor acompanyament que un article del Professor Watson a La Vanguardia. Tal com molt bé va dir en el seu moment a la revista Nature: "És l'esdeveniment més important en biologia des de L'Origen de les espècies de Darwin", o com va dir el coinvestigador Professor Crick: "Hem descobert el secret de la vida!". Aquell descobriment va revol·lucionar la biologia i amb conseqüència la genètica i totes les àrees de coneixement derivades, arribant fins a la nostra química (estructura de l'ADN formada per bases, sucres, fosfats, ponts d'hidrogen, atraccions entre electrons pi dels anells...).

Sóc conscient que la majoria dels blocs iniciats a MQI també han arribat al final, però espero que continueu interessant-vos per articles com aquests, encara que després us quedeu l'opinió per vosaltres mateixos o la compartiu amb els vostres companys de classe, sense necessitat d'escriure-la en un bloc. Articles així donen significat i motiven per seguir estudiant, sobretot aquelles assignatures que veieu llunyanes pel que fa a interès. No oblideu que la curiositat és la que fa avançar la ciència. A reveure.

El futur PC serà quàntic?

L'assignatura de MQI està arribant al final i, com en tota conferència, és bo dedicar l'última part al futur. En aquest cas, al futur de la informàtica. En primer us convido a llegir una entrevista al Prof. Mateo Valero, director del Barcelona Supercomputing Center (centre del qual us vaig passar el reportatge). Fixeu-vos sobre què comenta del futur i les limitacions imminents. També parla de l'actual PlayStation 3, com fa simulacions de cada situació enlloc de tenir-les gravades. Continuant amb el futur, qui ha sentit a parlar dels ordinadors quàntics? Ja fa anys que s'està dient que la seva arribada marcarà un abans i un després, definint una nova informàtica. Així, el Prof. Ignacio Cirac ens en parla en un parell d'entrevistes. L'ordinador quàntic només està començant a desenvolupar-se, simplement fixeu-vos amb els dos prototips que existeixen, i que amb prou feines saben multiplicar. La part optimista és que quan estigui desenvolupat els avantatges compensaran amb escreix tot l'esforç que hi ha al darrera en aquest moment. Tal com diu en una segona entrevista, la física quàntica canviarà la nostra vida... però, per saber de quina manera, ens haurem d'esperar un mínim d'entre 20 i 30 anys. Què suposeu que podrà passar? Per aquells que volgueu saber més sobre aquest físic quàntic català, director de l'Institut Max-Planck d'Òptica Quàntica de Munich, Premi Príncep d'Astúries, i director d'una càtedra a l'Institut Català de Cièncis Fotòniques, podeu veure una entrevista a TV3.

Windows es posa les piles

Ahir La Vanguardia, per partida doble, posava en coneixement dels lectors l'arribada del nou Windows 7, el que ha de fer oblidar el desastre del Vista. Aquest últim no ha acabat d'atreure ni als particulars ni a les empreses, el que ha causat que el Windows XP continuï sent el més utilitzat tot i portar més de 7 anys al mercat. I, encara més notable, que el nou Windows 7 serà totalment compatible amb les aplicacions del XP. Mentrestant Windows s´ha quedat estancat, s´ha de destacar l'augment d'usuaris tant de Mac com de Linux, els sistemes operatius dels estan en continu desenvolupament i millora. Aquells que tingueu curiositat d'avançar-vos a les novetats, la versió beta del Windows 7 ja està corrent. I, només per acabar, el Magazine de La Vanguardia també feia un altre ampli reportatge de les xarxes socials. Només destacar l'elevat nombre que n'existeixen, de molt diverses matèries (com de trobar parella al gos...), i l'anècdota final sobre la implicació de Facebook amb la CIA (realitat o paranoia?).

Xarxes socials a 30 Minuts

Ahir diumenge, el programa 30 Minuts de TV3 es va fer ressò de les xarxes socials electròniques i la velocitat amb la qual estan captant milions de nous usuaris cada any. Facebook al capdavant, seguit de MySpace o Twitter, ja formen part no només de la vida social (amics), sinó que està dins l'educació, l'economia o la política (no oblidem la força que va donar Facebook a Obama als Estats Units durant les eleccions). Les xarxes socials han esdevingut una eina per aconseguir suport per segons quines causes, ja siguin injustícies, equips esportius, grups musicals o defensa d'una llengua. Ara bé, la por sobre la pèrdua d'intimitat és una realitat, i cadascú ha de ser molt conscient sobre allò que diu o les fotos que posa en aquestes xarxes per compartir. No oblidem que moltes empreses consulten les pàgines dels candidats a les xarxes socials abans de contractar. De totes maneres, els pros són molt superiors als defectes.

President del Parlament 2.0

Ahir, després de la classe pràctica de MQI vaig assistir a la conferència Catalunya 2.0 donada pel President del Parlament de Catalunya, l'Ernest Benach. Va ser una conferència molt interessant sobre la incorporació de les noves tecnologies a tots els àmbits de la nostra vida, accentuant la política, per implicar-hi tothom, i la Universitat, per una formació més dinàmica. No faré cap crònica de la conferència, ja que dos experts blocaires ja l´han feta abans que jo, així que us convido a llegir-los: Miquel Duran i PepQuímic. Però el que sí vull és destacar dues coses que va mencionar el President i desconeixia. Per una banda, la Taula Periòdica d'Internet, equivalent a la nostra Taula Periòdica dels Elements. Doneu-hi un cop d'ull i us adonareu de la quantitat de programari que existeix i classificat per tipus d'aplicació. I per l'altra banda he descobert el DEL.ICIO.US, un programa de gestió de bookmarks, o sigui, marcadors de pàgines web, però en format xarxa social. Així podem saber aquelles pàgines web que més gent té marcades, facilitant la recerca de les millors pàgines web.

Ara toca la Universitat 2.0

Aquest mateix matí el professor Miquel Duran ha donat una conferència amb el títol "És possible una Universitat 2.o?". Just després de les justificades o no protestes contra el Pla Bolonya (ara no hi entraré), ve molt de gust llegir una aportació constructiva sobre el que ha de ser la Universitat, no només de demà, sinó des d'avui mateix. Els blocs, Facebook, Twitter, wikis,... ja formen part de la nova forma de docència a la Universitat. Totes elles són eines 2.0 i, per tant, inevitablement ens porta a parlar d'Universitat 2.0. És una Universitat a la qual no ens podem negar, fent un ús en pro d'una millor formació dels estudiants, els quals es beneficiaran d'una major interacció amb el professorat, i fins i tot entre els companys de classe. El debat, encara que sigui de forma electrònica, és una eina constructiva del coneixement. Tots aquests termes que estic fent servir també s'entreveuen en el Pla Bolonya (el real, no aquell targiversat pels que surten a la portada dels diaris), encara que ha estat mancat de debat i difusió. Només per acabar, el propi Parlament de Catalunya també ja s'ha passat al Parlament 2.0, i coincidint amb això el seu President aquesta setmana entrant dóna una conferència a la nostra UdG sobre la Catalunya 2.0.

El poder dels mapes

La contraportada d'ahir de La Vanguardia publicava una entrevista a un dels cofundadors de Google Earth. Per mi és una aplicació molt espectacular que fins ara només havíem pogut veure en pel·lícules de caire militar. Qui no ha tingut curiositat d'observar en detall el seu poble o ciutat com un ocell? O poder veure com és una casa que és inaccessible a peu des del carrer? El mateix Ed Parsons ens parla del poder que significa poder disposar d'aquests mapes, fins fa poc només a l'abast de les cúpules de poder. En aquest punt es pot parlar de com hi ha gent que s'oposa a aquesta aplicació per un tema de manca d'intimitat, tot i que el mateix creador recorda que la definició és a partir d'un cos de 50 cm de diàmetre. Per tant, tranquils tots aquells que es gaudeixen "en pilotes" dels seus jardins i piscines que, coma màxim, aquesta aplicació només permetrà incentivar la imaginació d'aquells que només la pensen utilitzar com a "voyeurs". Us deixo amb un parell de vídeos sobre Google Earth, un sobre la darrera versió 5.0, i el següent aplicat a l'exploració de l'oceà, encara més espectacular. Així doncs, a gaudir-lo!

Google Earth 5.0



Google Earth explorant l'oceà